Introducció
És òbvia la vitalitat que en el nostre entorn tenen les formes gràfiques abreujades que coneixem amb el nom genèric d’abreviacions. Sovint, ni qui redacta ni qui llegeix un text és conscient del nombre d’abreviacions que fa servir i que interpreta. Per tant, les normes que haurien de regir-ne l’ús són també poc conscients. Val a dir que a causa de la seva presència sí que en solem tenir una certa idea, però no gaire sistemàtica ni sistematitzada. Per posar un exemple, no sol ser difícil per a ningú saber a quin organisme ens referim amb la sigla Unesco, encara que segurament poca gent en podria donar correctament el desplegament. Tampoc és difícil interpretar abreviatures molt habituals, com c. o c/ en un context com c/ Dos de Maig. Però pot resultar complicat determinar a què ens referim amb les abreviatures ant. o pol.
Aquest treball pretén presentar una proposta que serveixi de referència per a totes les persones que, sobretot en l’Administració, tenen necessitat d’utilitzar o d’interpretar abreviacions. Per aquest motiu, el treball es divideix en dos grans blocs. El primer analitza cada tipus d’abreviació segons la tipologia més acceptada: abreviatures, sigles i acrònims, i símbols. En cada apartat s’intenta definir-les, explicar els criteris que se segueixen en la seva formació, establir la manera de representar-les gràficament i oferir unes recomanacions d’ús. En el segon bloc es recullen les abreviacions d’ús més habitual, sense que la selecció vulgui ser exhaustiva ni arribar a esdevenir un diccionari d’abreviacions.
1.1. Origen de les abreviacions
Les abreviacions eren utilitzades ja en les èpoques grega i llatina com a forma d’economia gràfica, tenint en compte el suport material on es grafiaven els textos (pedres, metalls, terra cuita, tauletes, papirs, pergamins, teixits), els instruments d’escriure (escarpa, punxó, plomes) i les dificultats de reproducció.
En l’origen de les abreviacions sembla haver-hi un component religiós. Els nomina sacra o noms sagrats eren escrits, per respecte, de manera simbòlica o abreujada. Per exemple, els cristians utilitzaven les inicials de Jesús Crist Fill de Déu Salvador (en grec, ICHTUS) com a paraula codificada que, a més, coincidia amb la paraula grega peix, el dibuix del qual té un gran significat dins del món cristià. Des de l’època romana fins a l’edat mitjana es va aplicar el sistema taquigràfic de notes tironianes, constituït per un conjunt de signes d’abreviació que s’articulaven de manera coherent. Aquest sistema va ser molt difós i es va ensenyar a les escoles durant l’Imperi romà.
A partir del segle III foren corrents les notae iuris o notes de dret, abreviacions emprades en manuscrits jurídics, fins que foren prohibides al segle VI per Justinià, a causa dels equívocs i fins i tot fraus que provocaven.
Durant l’edat mitjana es van anar adoptant diferents tipus de lletres, com la visigòtica, la carolina, la gòtica i la humanística, que seguien els dictats de les modes i del poder polític. Totes derivaven de la cal·ligrafia romana i admetien les abreviacions com a elements el·líptics corrents en els textos que copiaven els amanuenses.
Amb l’aparició de la impremta i la facilitat per reproduir textos que va comportar, juntament amb les exigències de claredat i homogeneïtat reclamades pels lectors, les abreviacions van anar desapareixent, sobretot dels textos literaris.
Amb el temps han anat variant els tipus d’abreviacions utilitzats i, actualment, s’observa una gran proliferació d’abreviacions, especialment de sigles, molt utilitzades per denominar organismes, partits polítics, publicacions, etc., i de símbols, usats principalment en ciència i tecnologia.
La importància de les abreviacions queda també reflectida en el fet que s’han publicat, en moltes llengües, un bon nombre de diccionaris, articles i llibres sobre aquesta matèria.
1.2. Classificació
En aquest treball s’ha adoptat una classificació de les abreviacions basada en tres grans grups: abreviatures, sigles i acrònims, i símbols.
No s’han desenvolupat àmpliament alguns aspectes que, tot i tenir-hi una relació, no són objectiu prioritari en el camp del llenguatge administratiu, sinó que més aviat corresponen a la terminologia. Dins d’aquest apartat cal esmentar les sigles lexicalitzades (sida, làser) i les paraules formades per combinació de mots truncats (informàtica, motel).
Encara que també són abreviacions, no s’ha tractat dels escurçaments de mots per afèresi (Toni per Antoni) o per apòcope (cine per cinema, de cinematògraf), que afecten els hipocorístics (abreviacions familiars o amistoses d’antropònims) i altres mots de llargada considerable i ús freqüent (metro per ferrocarril metropolità, moto per motocicleta).
Un altre tipus d’abreviació que tampoc no s’estudia en aquest treball són els codis, dels quals podem esmentar, com a exemples, els corresponents a les províncies en les matrícules dels cotxes o els utilitzats en meteorologia. Com a excepció, i atès que poden ser d’interès per a l’Administració i que han estat aprovats per la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, s’han inclòs en l’apartat 5.4 els codis corresponents a les comarques catalanes.
Apunts examen ^^
